Aquesta taula redona comença amb la intervenció de la seua moderadora, Antonia Ferrer, qui introdueix alguns dels termes que aniran apareixent al llarg de l’activitat: “Open Data”, “Open Access”, “Big Data”,… i posteriorment, presenta als participants.
La professora Fernanda Peset, ens va presentar el seu projecte I+D Datasea, dades obertes d’investigació. Aquest projecte és una derivació de l’Open Access en el que participen molts dels mateixos agents, entre ells les biblioteques. Les dades d’investigació són molt més complexos en obrir-se que per exemple una “dada bruta”, quant a interdisciplinarietat, llei de protecció, etc. El principal objectiu del projecte és “fomentar l’intercanvi i reutilització de les dades primàries de forma generalitzada i normalitzada”. En aquest últim sentit, el projecte treballa amb intensitat per a establir polítiques sistemàtiques que s’adapten a la realitat del nostre país.
Jorge Greses, Màster Data de Laboratoris Sesderma, va descriure la seua història laboral. Acabada la Llicenciatura en Documentació per la Universitat de València, no va esperar a què sonés el telèfon. Va ser quasi porta a porta a vendre’s i finalment va acabar als Laboratirs Sesderma per a gestionar la informació que produïen i empraven. Amb la crisi, van arribar els retalls en personal, els quals va poder sortejar gràcies a la implicació mostrada a l’empresa que el va portar a treballar en quasi tots els departaments realitzant qualsevol tipus de tasca i dedicant un temps residual al tractament de la documentació. Quan l’empresa va tornar a veure augmentar les vendes va apostar fort per la documentació i Jorge va acabar exercint com a Màster Data per, segons li exposa la direcció de l’empresa, ser capaç de veure quines dades poden ser més importants i per conéixer també els fluxos d’informació. Així, se li encarrega la tasca de confeccionar les dades mestres, és a dir, tota la informació de tots els productes de l’empresa. Per concloure la seua exposició, es dirigeix principalment als estudiants de la branca de la informació i la documentació que puga haver-hi en la sala als que indica que hi ha moltes més eixides que les biblioteques, els arxius i els centres de documentació. Que l’empresa privada és una eixida cada vegada més real on ens podem sentir molt realitzats professionalment.
Ricard Martínez, president de l’Associació Professional Espanyola de la Privacitat, presenta la complexitat del Big Data i com aquest crea patrons que, entre altres coses, etiqueten a les persones. De manera que sèries de dades ens permeten conéixer les persones i els seus costums i preveure accions i tendències. En aquest sentit, les dades poden ser perilloses, per tot el que es pot esbrinar d’una persona. En les seues paraules, moltes vegades podrà saber més d’una persona qui va estudiar el seu perfil de Facebook que la mateixa parella que poguera tindre. Per això és tan important desenvolupar lleis de protecció de dades. Tant la llei de transparència com la reutilització de dades públiques són molt necessàries perquè garanteixen que les persones podem tindre control sobre les nostres dades.
En aquest punt, el Sr. Martínez indica que ens trobem enfront d’una nova legislació, el Reglament Europeu de Protecció de Dades, el qual presenta el concepte d’ accountability. Segons Martínez s’han de dissenyar els documents i la manera d’arxivar-los i gestionar-los perquè els subjectes no puguen ser identificats en un futur.
L’últim a participar va ser Fernando Lliso, director de la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Ontinyent, el qual va començar la seua intervenció indicant que la nostra tradició quant a la protecció de dades és defensiva, oposada frontalment a la de l’open access, la qual cosa ens obliga a plantejar-nos canvis. En aquest sentit posa com a exemple comunitats com Euskadi o ciutats com València, Saragossa o Gavà, que han fet un pas avant cap a l’open data. En canvi explica que hi ha moltes administracions que no saben res ni sobre open data ni sobre l’obligació que puga haver-hi en un futur de tindre les dades disponibles per a tot el món. Anima al Col·legi i a la UPV a contactar amb la FEMP i la FVMP per a obrir aquest camp als seus estudiants i col·legiats. Veu molt important l’open data per a temes com la transparència, però al mateix temps molt perillós. Indica als assistents que, com sempre, cal estar preparats per a una nova adaptació dins de la nostra professió perquè haurem de tornar-nos a reinventar.
En aquest moment arriba el torn d’obrir l’activitat a les preguntes del públic. La primera va dirigida a la professora Peset, a qui se li pregunta si no s’hauria d’obrir a tots els ciutadans l’accés als molts catàlegs de dades que existeixen. La professora assenyala que no és el mateix transparència que open data. A més, explica que l’open data es crea per a poder incentivar a les empreses, no als particulars.
Posteriorment, en diferents respostes a algunes preguntes que se li formulen, el professor Ricard Martínez explica que els europeus han de ser capaços de mantindre els seus nivells de privacitat en els documents però permetent un major accés. Indica que la concepció de la privacitat europea és tan diferent de l’americana per la nostra història anterior: règims totalitaris, Alemanya nazi…i per l’ús que estos van fer de les dades personals. També fa veure que la generació dels mil·lenni als té el problema de saber utilitzar la tecnologia sense haver sigut formada en privacitat, i este fet té conseqüències quant a un ús irresponsable d’este tipus de ferramenta. Per tant, conclou que s’ha de treballar molt la consciència social en este ús.
A la pregunta sobre quina és la seua opinió sobre els sistemes recomanats que s’implementen en moltes pàgines web, opina quant a la protecció de dades, que fa falta transparència. Els individus han de tindre clar que s’estan prenent dades sobre ells i sobre l’ús que fan d’internet, és a dir, els usuaris hem de donar-li més importància a la política de “galetes” o cookies que sempre s’ens mostra quan comencem a navegar però que poques vegades ens parem a estudiar. Opina que les galetes no són il·legals però sí que fan falta normes que les regulen.
En la darrera intervenció, Fernanda Peset assenyala que la normativa europea obliga que en tots els treballs d’investigació europeus que finança la Unió Europea es deu confeccionar un pla de gestió de dades.
Ens anima a tots a posar en valor la nostra professió perquè, entre d’altres coses, sabem sobre fonts d’informació més que ningú. I, en referència a la relació d’altres sectors professionals amb bibliotecaris, arxivers i documentalistes, conclou diguent que «quan ens coneixen ens volen».
Josep Lluís Daràs Daràs
